Biografia de Prudenci Bertrana
Sobre L’Hereu
Altres obres: Jo! Memòries d’un metge filòsof (1925), El vagabund (1933)
Primera de les tres novel·les que formen la trilogia autobiogràfica Entre la terra i els núvols, juntament amb El vagabund (1933) i L’impenitent (1948), i representa la consagració literària de Prudenci Bertrana.
Des del moment en què Innocenci Aspriu descobreix l’orgull de posseir tot el que veu fins que el somni s’ensorra i ho ha de vendre tot, malgrat constatar que el mas Aspriu és per a ell molt més que diners, Innocenci passa la primera etapa de la seva vida. Des de la infantesa amarada de caliu matern i divergències amb el pare, una joventut de profund enamorament de la filla dels barcelonins on fa d’hoste i fins al matrimoni amb ella, que trenca la passió sexual i fa néixer l’amor afectuós.
La davallada econòmica és conseqüència, segurament, de la seva bonhomia i del seu romanticisme. El que fa que consideri els pagesos uns herois, que vulgui esdevenir pintor tot i les seves mancances, que es jugui les terres on caçarà una llebre al primer tret…
Es resisteix a marxar a la ciutat, perquè continua creient els tòpics rurals: Al camp s’estima més, hi ha més bellesa. La civilització corromp l’home. «Que l’home en estat salvatge participa, més que el civilitzat, de l’essència divina del món».
Al final ha de marxar per culpa de la crisi, d’un incendi i, naturalment, de la seva innocència i generositat. Ha de vendre, i en aquest moment, per primer cop, se sent sol, fracassat i un misantrop. «Estava saturat d’una misantropia feroç. Fer-li descloure els llavis era obligar-lo a escopir fel». Però ell no és així, i una darrera nit a casa els seus masovers el retorna a la calidesa humana de sempre, malgrat la derrota.
Som el que llegim 