Zodíac, Alfons Maseras. 1934

Biografia d’Alfons Maseras

Sobre Zodíac

Obres importants: Sota el cel de París, Una vida obscura.

Des del sanatori on Silvestre ha estat ingressat després de mostrar-se violent amb la seva parella, el protagonista adreça una confessió sobre la seva vida al seu amic. Estructurada a través del zodíac. Etapes de la vida:

  • Adolescència: amor platònic (aries)
  • Amor carnal (taure)
  • Decepció del sentits (bessons)
  • Necessitat de descobrir coses noves, viatjar per fugir (càncer)
  • Mort, trauma per saber-nos contingents (lleó)
  • Necessitat d’explicar la mort per entendre la vida
  • Contradiccions, lluita entre la raó, la passió, l’instint, l’ideal, el bé, el mal… (verge)
  • Mirall, narcicisme i utopies, ideals, tarannà revolucionar (París 1914). (balança)
  • Estabilitat de la maduresa (sagitari)
  • La vida en parella (capricorn)
  • L’harmonia perfecta que du al tedi, l’estadi més perjudicial de la vida de l’home.
  • La descendència com a vehicle per a la immortalitat, crear nens que seran destruïts. Per què?
  • La solitud, l’home sol entre totes les possibilitats de la vida. “Tots els camins menen a l’infinit, com tots els camins de l’infinit vénen a parar als meus peus”.

Silvestre, autor i protagonista d’aquestes confessions, és un petit Don Juan, un «jouisseur» de la vida, més aviat vulgar i amb ribets de sentimental, un «home a fembres» sempre en estat d’exitació eròtica que es complau de remembrar amb tots els detalls les aventures amoroses de la seva joventut.

Idees: La confessió a l’amic és una mena de catarsi alliberadora per desenmascarar l’egoisme de l’home, la felicitat com a il·lusió i la veritat com a mite, també la llibertat i la innocència de la infantesa. Mentida.

Amor com a arma contra el no-res, contra la mort. Eros – Thanatos, tot gira al voltant d’això. Però tot decep. “Ni l’amistat, ni l’amor, ni la voluptat no apropen les ànimes. Ni les paraules no les expliquen. L’home és tan sol davant d’un animal com davant d’un altre home”.

I això probablement perquè no sabem estimar les persones sinó la imatge que nosaltres ens en fem. Norma, Maria… són una sola realitat, la de la dona freda, superficial, que no estima sinó que simplement s’estima.

Misantropia = Autocontemplació. Fe = Pensament de basar. Enganyar els superficials, els que creuen en una veritat, els que poden ser feliços. Els que no es deixen manipular o bé es conformen (apàtics…) o es desesperen.

Finalment, un altra nadó al món, un altre Silvestre. És l’etern retorn, que viurà la mateixa vida, amb tots els seus patrons dins d’una realitat angoixosa. “No és el món un immens hospital”.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s