La insostenible lleugeresa del ser, Milan Kundera. 1984

Biografia de Milan Kundera

Sobre La insostenible lleugeresa del ser

Obres importants: La lentitud

La vida de l’ésser humà es mou entre la lleugeresa per la buidor i la feixuguesa per la responsabilitat dels nostres actes, més encara si creiem en l’etern retorn, la repetició.

La vida, cada acció que conté, és necessària o podria haver estat d’una altra manera? Al final sembla que només es tracti d’un cúmul de casualitats. Una altra sensació rau l’interior humà: el vertigen, l’atracció per la caiguda, per enfonsar-se més. “Tenia ganes de destruir brutalment el passat dels seus darrers 7 anys. Era el vertigen. L’embriagador, l’insuperable desig de caure”.

Exteriorment a aquestes idees uns personatges pul·lulen pel microcosmos de Kundera. Es tracta del Tomás i la seva dona, la Teresa, i de la Sabina, que és l’amant del Tomàs, i el Franz, que esdevé amant de la Sabina.

El Tomàs es debat entre la fidelitat a la seva dona i la recerca, a través del sexe, del coneixement del món, de la diferència que fa cada ésser únic.

La Teresa, dona del Tomàs,  només cerca posseir-lo totalment, tenir-lo vell i acabat perquè no sigui de cap altra. Quan ho aconsegueix  es pregunta si ha valgut la pena.

Es pot separar l’amor del sexe? El Tomás està convençut que sí, i la Teresa aguanta.

Sabina, l’amant inconformista del Tomàs, individualista, que no busca ser kitsch sinó acceptar la pròpia misèria, que necessita algú fort amb qui “viure en la veritat” (fidelitat amb sí mateix no vol dir sinceritat amb els altres).  i que ha fet de la seva vida una traïció de tot.

Franz, bo, honest, fidel, que necessita anar a curar ferits a Cambotja per adonar-se que no cal perseguir ideals (Sabina) perquè la felicitat la té a prop (noia de les ulleres).

Per sota d’ells, sura el context anticomunista després de Praga del 68, un autoritarisme Kitsch que pretén eliminar tot el que és desagradable, com si no existís, sense saber que això també forma part de la vida humana. I al final, la hipocresia humana fa que de tota la novel·la també només ens quedi el més bonic.  “Abans que ens oblidin, serem convertits en kitsch. El kitsch és una estació de pas entre el ser i l’oblit”. És un ésser manipulat, per evitar la constatació que la vida és un camp de concentració (en el sentit de lluita i de control).

Crítica al sistema comunista a través del personatge del Tomàs, un cirurgià al que fan fora de la seva feina per no ser partidari del règim.

El Tomàs i la Teresa deixen la ciutat i se’n van al camp. Aquí estaran més tranquils en companyia del seu gos, l’únic ésser a qui de veritat la Teresa pot estimar d’una manera pura perquè no li exigeix res.

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s