Tots els camins duen a Roma, Gaziel. 1958

Biografia de Gaziel

Sobre Tots els camins duen a Roma

Subtitulat Història d’un destí (1893-1014), és un llibre de memòries de l’escriptor i periodista Agustí Calvet, Gaziel Sigue leyendo “Tots els camins duen a Roma, Gaziel. 1958”

Anuncios

Els tres al·lucinats, Joan Puig i Ferreter. 1926

Biografia de Joan Puig i Ferreter

Sobre Els tres al·lucinats

Joan Antoni és un ric hereu que ha caigut en una follia que el va feliç. Boig és el que sembla de lluny. Per dins, ell sent el triomf de l’esperit per sobre de la carn, el final del seu camí: Oblida totes les passions que esclavitzen l’home: no menja, no dorm, no es relaciona, però viu i se sent un savi. Vol allunyar-se del món (influències de Dostoievski, Hesse, Ibsen…).  Sigue leyendo “Els tres al·lucinats, Joan Puig i Ferreter. 1926”

Servitud, Joan Puig i Ferreter. 1926

Biografia de Joan Puig i Ferreter

Sobre Servitud

Novel·la on Puig i Ferreter explica els seus mals records de quan treballava, només per un sou, a La Vanguardia. El seu alter-ego es diu Andreu Rojals.

Per l’Andreu, la veritable servitud de l’home es dóna quan aquest ven el seu esperit, la seva intel·ligència, i no pas el seu cos. “Com el mercer ven cintes, nosaltres [els periodistes] venem el suc del nostre cervell. Això és la nostra grandesa i la nostra misèria. Servim a qui ens paga”. Sigue leyendo “Servitud, Joan Puig i Ferreter. 1926”

L’home que tenia més d’una vida, Joan Puig i Ferreter. 1925

Biografia de Joan Puig i Ferrater

Sobre L’home que tenia més d’una vida

Història d’un amor destructiu. Ell, un bala perduda, d’aventurer a gris oficinista que no troba el seu lloc al món. Ella, reclosa en un convent, freda i hipòcrita, que no estima les persones però sí el benestar i els diners.

Concepció de la vida segons el Jaume: “La breu, fugitiva i mesquina vida que ens ha estat donada és poca cosa per a l’home”. Sigue leyendo “L’home que tenia més d’una vida, Joan Puig i Ferreter. 1925”

La Busca, Pío Baroja. 1904

Biografía de Pío Baroja

Sobre La Busca

Obras importantes: La lucha por la vida integra La busca (1904), Mala hierba (1904) y Aurora roja (1904). Zalacaín el aventurero.

En la vida hay dos tipos de hombres: Los que viven dentro del esplendor del día, los triunfadores, y los fracasados que viven en las tinieblas.

Los personajes del este novela forman parte de este segundo grupo, aunque Manuel (a diferencia de Vidal o el Bizco) no esté hecho para disfrutar en la marginalidad de los vagabundos. Incapaz de encontrar su lugar, de adaptarse, no puede quedarse con su madre, ni con sus tíos en la zapatería, ni en la panadería, ni con los amigos ladrones que intentan sobrevivir, ni con el chatarrero después de enamorarse de su hija. Sigue leyendo “La Busca, Pío Baroja. 1904”

El lobo estepario, Hermann Hesse. 1927

Biografía de Hermann Hesse

Sobre El lobo estepario

Obras importantes: El juego de loa abalorios

Libro algo autobiográfico: Herman Hesse se separó dos veces y quería aislarse del mundo, no se sentía cómodo en él. Tonteó con el suicidio. Dividido en 4 partes.

  1. Introducción hecha por el hijo de la casa donde se alojaba. Explica como era, su misterio y regala al lector los papeles que se dejó. Narración en tercera persona. 
  2. “Anotaciones de Harry Haller. Sólo para locos”: Ya escribe el lobo estepario: Harry Haller. Primera persona.  
  3. “Tractat del lobo estepario. No para cualquiera”, retratado desde fuera. Narrador omnisciente. 
  4. “Siguen las anotaciones de Harry Haller. Sólo para locos”. Otra vez, Harry Haller, otra vez en primera persona. 

Sigue leyendo “El lobo estepario, Hermann Hesse. 1927”

L’home que mira, Alberto Moravia. 1985

Biografia d’Alberto Moravia

Sobre L’home que mira

Obres importants: Los indiferentes (1929), El desprecio (1954)

L’home que mira és amant i professor de literatura francesa i aquestes dues qüestions s’interrelacionen en la mesura que l’activitat literària i també la ciència (bomba atòmica) neixen d’aquesta curiositat, d’aquesta atracció per l’escopofilia.   Sigue leyendo “L’home que mira, Alberto Moravia. 1985”

Mirall trencat, Mercè Rodoreda. 1974

Biografia de Mercè Rodoreda

Sobre Mirall trencat

Obres importants: Aloma (1938), La Plaça del Diamant (1962), El carrer de les Camèlies (1966). 

Primera part

Tràgica història d’una nissaga familiar fundada per Teresa Goday. La història transcorre a una torre amb jardí de Sant Gervasi, abans de la Guerra Civil. A través de les plantes, el pou, els animalons i el contacte amb la natura les diferents generacions perdran la seva innocència. Novel·la psicològica, de molta introspecció i molt de simbolisme dels objectes, on la història es presenta de manera fragmentada i amb múltiples veus, com un mirall trencat.  Sigue leyendo “Mirall trencat, Mercè Rodoreda. 1974”